UN ESTUDI DEL CONSELL COMARCAL SOBRE L’ACTIVITAT ECONÒMICA REVELA QUE EL SEGRIÀ S’HA DE REPOSICIONAR COM A TERRITORI EN BASE A PROGRAMES ESTRATÈGICS BASATS EN LA SOSTENIBILITAT, LA DIGITALITZACIÓ I LA INNOVACIÓ

Reunió prèvia a l'estudi entre el consell i la UPIC

Comptar amb un teixit empresarial generador de riquesa al territori, disposar d’uns polígons d’activitat econòmica (PAE) competitius i digitalitzats, i que a més siguin sostenibles i ecofiecients són els reptes estratègics de futur. L’estudi ‘Diagnosi dels Polígons d’Activitat Econòmica del Segrià’ s’ha basat en l’anàlisi dels 26 PAE d’Alcarràs, Torrefarrera, Alcoletge, Torres de Segre, Vilanova de la Barca, Artesa de Lleida, Alpicat i Almacelles

 

L’estudi ‘Diagnosi dels Polígons d’Activitat  Econòmica del Segrià’, elaborat des de l’àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal i l’UPIC (Unió de Polígons Industrials de Catalunya), indica que el Segrià s’ha de reposicionar estratègicament com a territori sostenible socialment, ambientalment i econòmicament, amb una activitat econòmica que combini el progrés i el benestar, que generi riquesa i la reverteixi al mateix territori.

Aquesta activitat econòmica es duria a terme en PAE ecosostenibles a partir de tres grans palanques: sostenibilitat, digitalització i innovació, i s’aplicaria en base a tres grans programes estratègics, com són, en primer lloc, comptar amb un teixit empresarial generador de riquesa al territori; segon, disposar d’uns polígons d’activitat econòmica (PAE) competitius i digitalitzats; i tercer, disposar d’uns PAE sostenibles i ecofiecients.

Quant a la sostenibilitat, les palanques transformadores han de passar per l’eficiència i la transició energètica, la descarbonització, la circularitat, la mobilitat, la resiliència i l’Agenda 2030; pel que fa a la digitalització, els reptes són la connectivitat, el desplegament de la fibra òptica, el 5G, la indústria 4.0, la plataforma  PAE3040 i la sensorització; i en el referent a la innovació, s’hauria d’incidir en el Centre d’Innovació, l’Eurecat, el Campus Universitari, els labs d’idees, els fons Next Generation i el reconeixement empresarial.

L’estudi elaborat per l’àrea de Promoció Econòmica del Consell té l’origen en el seu Pla Estratègic de Desenvolupament Local i Ocupació, que estableix, dins les seves línies d’acció que executen els Agents d'ocupació i desenvolupament local (AODL), la necessitat d’impulsar processos d’adequació del sòl industrial a les necessitats de les empreses del territori. 

És per aquest motiu que, a finals de 2021, es va iniciar aquest estudi-diagnosi per, d’una banda, establir una radiografia dels PAE de l’anomenat Segrià rural, i, per una altra, analitzar la dinàmica actual d’inversió d’activitat per assenyalar els eixos estratègics que hauran de conformar els eixos d’actuació. Aquest diagnosi s’ha basat en 26 PAE dels municipis següents: Alcarràs, Torrefarrera, Alcoletge, Torres de Segre, Vilanova de la Barca, Artesa de Lleida, Alpicat i Almacelles.

Les conclusions de l’estudi d’aquests 26 PAE indiquen, com ha quedat dit, la necessitat d’un reposicionament estratègic del Segrià, i també es posa el focus en la importància de l’associacionisme i la col·laboració públic-privada per tal d’endegar projectes de competitivitat al territori, així com en la necessitat d’impulsar no només accions de captació d’activitat econòmica que generin riquesa al territori, sinó també d’emprendre accions de consolidació del teixit empresarial existent i de reversió de les dinàmiques existents en deslocalitzacions.

Cal destacar igualment, que l’estudi assenyala que cal crear una marca i un relat a l’entorn de l’activitat econòmica del Segrià rural, per així visualitzar tot el sector de la maquinària, la construcció, la logística i l’agroalimentari en tota la seva cadena de valor. En aquest sentit, durant el segon semestre de l’any 2022 es posaran en marxa les primeres accions englobades dins la creació d’aquesta marca, en el que seria una acció que formaria part de la primera línia estratègica (teixit empresarial generador de riquesa al territori).

L’estudi inclou també les principals consideracions del diagnosi que s’han fet i que han de formar els eixos d’actuació en un futur dins de la comarca del Segrià. Així, es parla de la necessitat de transformar el marc atacant diferents punts negatius que cal revertir, com ara l’excés de burocràcia, la manca de sòl industrial amb infraestructures i serveis de qualitat, la manca d’una d’una ‘one-stop-shop’ amb recursos humans i econòmics potents, els elevats costos de producció, una fiscalitat poc atractiva, la baixa disponibilitat de subvencions, un planejament urbanístic excessivament garantista i poc flexible i les línies ferroviaris poc explotades a nivell de mercaderies.

L’estudi també revela que el Segrià rural compta amb tres grans pols d’activitat econòmica concentrada en PAE que cal visualitzar i impulsar, com són Alcarràs/Torres de Segre, Torrefarrera i Alcoletge/Vilanova de la Barca. De la mateixa manera, detecta la necessitat de conscienciar tots els municipis amb PAE de la rellevància de l’associacionisme als seus polígons i de la necessitat de visualitzar i senyalitzar com cal els PAE per dignificar-los.

Un altre punt que remarca és que cal impulsar, si s’escau, el desenvolupament territorial d’Almacelles a l’entorn de les inversions a l’Aeroport de Lleida-Alguaire a partir del seu PAE existent i el nou desenvolupament de Sòls Urbanitzables Delimitats (SUD).

També adverteix que l’estratègia del Govern d’Aragó per a l’atracció de grans inversions d’activitat econòmica arreu del seu territori ha estat molt exitosa i és imparable, ja que ofereix facilitats en el planejament urbanístic, reducció en el marc impositiu i agilitat en els tràmits administratius.

És per això que remarca la necessitat de posar en pràctica un pla d’acció decidit de captació i consolidació d’activitat econòmica al Segrià, així com implementar una Taula de Competitivitat amb la participació de tots els agents econòmics al Segrià a l’entorn dels tres grans eixos (sostenibilitat, digitalització i innovació), i aplicar el Pla d’Acció resultant a tots els PAE.