(s. XIII - XVIII) ÉS un monestir d'ordre trinitària. Considerat el primer monestir de l'ordre en terres hispàniques. Fundat per Joan de Mata el 1201.
Fou monestir trinitari femení, on ingressaren personatges de la casa reial i noblesa catalanes com Constança i Sança d'Aragó.
Consta de 2 estances. L'Església primitiva és una sencilla edificació de transició del romànic al gòtic del s. XIII. D'una sola nau rectangular oberta de doble vessant, reforçada per dos arcs de diafragma equidistants. Al llarg de la nau hi trobem capelles, la capçalera consta de tres absis, un a cada costat dels murs laterals del presbiteri.
Destacarem les pintures murals dels murs estil arabitzant barrejat amb elements geomètrics.
A partir del s. XIII al XIV es van realitzar grans canvis: en la primitiva construcció s'hi afegí una capella de volta puntada on apareix per primera vegada l'heràldica dels Montcada.
El convent de la comunitat trinitària, format per tres ales d'edificacions al voltant d'un claustre.
